Josep Ballester, finalista Premi Llegir 2013

Correu electrònic Imprimeix PDF

Article finalista Premi Llegir 2013, Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

La lectura com a metàfora de la vida

(A propòsit d’algunes anotacions al respecte)
Josep Ballester


Emocions

El fet de llegir són moltíssimes coses alhora: viatjar sense moure’s, conéixer-se un mateix i un bon intent de conéixer la resta d’éssers humans, el plaer de viure un altre flanc de la realitat, memòria pretèrita i present, exploració per un univers infinit però, també, sentir. La relació sentimental amb un determinat llibre et marca. Ho he contat alguna vegada, tinc una especial predilecció per Els germans Karamàzov per diversos motius, però segurament els emocionals són aquells que a la llarga, segons sembla, els que més et pesen. D’una banda, tinc un bon amic que ja fa un temps em va contar la relació amb aquesta gran novel•la. En diferents moments de la vida havia intentat llegir-la, però per algun o per algun altre motiu, l’havia deixada inconclusa. Un dia en una visita a la casa de camp d’uns coneguts va anar al lavabo, on es va trobar la sorpresa que per a torcar-se les parts, després d’haver-hi evacuat, el paper que s’utilitzava era un exemplar del llibre de l’escriptor moscovita, només calia anar arrancant les pàgines, segons la necessitat. El meu amic agafà el llibre i se’l va emportar. M’imagine que li va semblar una situació obscena. He preferit no preguntar-li- ho. Les diverses voltes que havia intentat llegir la novel•la sempre s’havia quedat pel mateix capítol. Resulta que aquell exemplar que s’emportà del comú li faltaven sols les pàgines que ell havia llegit. D’aquesta manera va acabar la resta de l’obra a partir d’aquells fulls que no havien estat arrancats. Allò era un espècie d’avís? De vegades la vida et fa tota mena de senyals que sovint no sabem interpretar. L’altra relació amb la novel•la em ve de molt petit, el meu pare, que l’havia llegida, sempre comentava que la relació entre aquell progenitor pervers i aquells fills l’havia pertorbat i l’havia fet reflexionar durant temps. Després, però, en la versió cinematogràfica de Richard Brooks, de 1958, Dmitri interpretat per un magnífic Yul Brynner, en un moment de la trama, tot altiu, fanfarró i dèspota vexa un home vell, davant del fill, que devia tenir, set o vuit anys. La imatge de desolació i ràbia del xiquet en veure el pare arrossegat per la barba i maltractat per un militar fatxenda és terrible. Això va corprendre el meu pare. La veritat siga dita, després quan he contemplat aquesta escena m’ha determinat la meua lectura no sols del film, sinó també del llibre. És curiós
 
com aquests fets després et deixen una empremta en les relacions amb els altres.
I, així mateix, amb la manera de llegir. Malaltia
Hi ha malalts de la lletra. Sovint els escriptors i els lectors ho són. Aquesta afecció s’ha dit de moltes maneres, m’agrada la qualificació de literatosis, que si no recorde malament va encunyar Juan Carlos Onetti. La literatura i el fet de llegir pot provocar síndrome d’abstinència. I ben dura, per cert. És com la insulina o els corticoides, la manca de la dosi, no sols angoixa sinó també paralitza. Hi ha hagut algun convalescent que ha arribat a pensar que no hi ha res real si no ho llegeixes o ho escrius. La sang té una profunda metamorfosi: un   procés   limfoproliferatiu  de   cèl•lules   b,   amb   caràcters   morfològics compatibles amb el fet creatiu. Els símptomes són ben coneguts per aquells que la pateixen. No entraré en els detalls, sempre escabrosos. I ben impúdics, tot siga dit.

Lletra impresa

Hom ha comentat més d’una volta que el vell Johannes Gutenberg en algun moment va dir: “He format un exèrcit de vint-i-sis soldats de plom capaços de conquerir el món”. La impremta, com tots sabem, no sols va conquistar el món, també el transformà fins al moll de l’ós. Així mateix ens l’ha mostrat, ens l’ha fet imaginar, inclús ens l’ha recordat. Però per damunt de tot l’ha fet molt més lliure.

Rellegir

Un dels grans plaers d'aquesta vida és rellegir. Busque aquell ambient o atmosfera que em va commoure una vegada. Aquells paràgrafs que em van produir un colp al cervell pel que s'hi suggeria. Passa que no sempre això es torna a repetir, ja que nosaltres no som els mateixos, però tampoc no et defrauden, afegeixes la nova lectura en aquella antiga, i la fruïció no es deixa buscar en excés.

Solitud

Un autor amic de Tolkien, encara que no tan cèlebre, va escriure A grief observed, un  llibre  bastant  insòlit,  una  espècie  d’anotacions  curtes,  com aquestes, al voltant de la poetessa Helen Joy Davison Grehan, la seua esposa, que
 
havia conegut sols nou anys abans. L.C. Lewis aborda l’etapa de la seua vida que reconstrueix  la  pel•lícula  Shadowlands, en  la  versió  original  i  Tierras de penumbra a  l’Estat  espanyol,  de  Richard  Attenborough, protagonitzada per Anthony Hopkins i Debra Winger. Les reflexions íntimes sobre el buit, el record, la solitud insuportable, el sofriment que ha provocat la desaparició de manera sobtada de la persona que més s’estima. Esbossa la desraó que ens pot governar.
En el film que retrata l’encontre intel•lectual i amorós entre tots dos apareix un estudiant, bastant díscol, que s’adorm a les classes del professor universitari, ja que aprofita les hores de la  nit per a  llegir d’una forma compulsa, i  a  la pregunta de, per què llegim? Contesta sense dubtar-ho un moment, llegim per a no sentir-nos sols. No és l’única resposta possible, però sí una radiografia penetrant d’algunes ànimes que habitem aquest món.

Misteris

Això del fet de llegir és curiós i si ho analitzem sempre trobem entre les vísceres del factor més racional, alguna cosa esotèrica. Valga com a exemple aquella anècdota que em contà un altre amic quan un dia de tardor,  tot assegut en un autobús, camí de prendre el cafè amb la seua nòvia, va tenir una experiència estranya:  “Em  vaig  trobar  en  l’interior  de  la  ment  amb  una  persona  molt diferent i sentint com passaven a través de mi els seus pensaments i les seues paraules. Vaig baixar a l’estació del Nord, vaig comprar un llibre, em vaig instal•lar en un banc i em vaig posar a llegir...” Aquell conegut del meu amic no va parar durant tres dies, al cap dels quals va remetre la febre. Aquelles setanta- dues hores van ser hipnòtiques i irredemptes. Continuà llegint.

Josep Ballester

Finalista_Premi_llegir_2013
Fes clic en la imatge i descarrega l'article en PDF