Com fer lectors en l'àmbit familiar
A mi m'ha funcionat!
Idees per a xiquets i xiquetes
de 3 a 4 anys
L'hora del conte A casa sempre hem intentat que els nostres dos fills tinguen llibres a l’abast. Tot i que encara són menuts (4 i 2 anys) la cultura de tocar, veure, encuriosir-se, emocionar-se, visitar llibreries i descobrir aquell llibre que no tenen i demanar-lo insistentment ja la tenen apresa. Després ve la insistència per contar-lo i passar-ne a poc a poc totes les pàgines. Molts se’ls saben de memòria. tenen col·leccions senceres de Teo, La rateta Marieta, contes manipulables, contes populars.. La xicoteta encara ho demana més, ja que és el que sempre ha vist fer al seu germà. Cada dia i, de vegades, molt més els llegim contes, sempre més d’un, abans d’anar-se’n a dormir. Rafael Julià Inglada
Un conte il·lustrat Us faig un resum de la meua experiència pel que fa a un procés que acaba de començar i que pot durar molts anys. El meu fill, des de ben xicotet, ha repassat en companyia d’adults els contes o àlbums il·lustrats. Ara té quatre anys i prefereix que siga jo qui li conta la història, però amb el requisit que no vol que siga un conte escrit ni conegut, ha de ser inventat per mi. És cert que això suposa un repte, sobretot quan ell està animat i encadena la petició de tres o quatre contes seguits. L’èxit dels contes està en trobar la manera d’incorporar un personatge en històries que ell acaba de viure; on el personatge pot ser ell mateix o un xiquet de característiques molt semblants a les seues o a les d’algú que ell coneix. D’eixa manera se sent protagonista i presta molta atenció, al temps que jo aprofite per a inculcar-li valors (per exemple, un dels contes que major acceptació ha rebut per part seua ha estat el d’un xiquet que proposava solucions per a defensar un paratge natural pel qual lluitava un poble amb banderes en els seus balcons). Ara bé, vosaltres us preguntareu quin foment de la lectura és aquest on no hi ha lectura. Doncs ara ve la segona part de l’experiència. Com he dit abans, el meu fill acaba de complir quatre anys. Encara no sap llegir, però sí que reconeix paraules i ja fa els seus intents d’escriure. A més a més, és un xiquet a qui li agrada molt dibuixar. Aprofitant totes aquestes característiques, als contes inventats que més èxit tenen els donem forma il·lustrada. És a dir, amb una desena de fulls escrivim entre els dos els principals fets del conte i després ell va fent els dibuixos que considera il·lustratius de cada passatge. En acabar grapem els fulls i ell rellig a la seua manera un conte en el què no sols és protagonista de l’acció, sinó també on és autor del text i de la il·lustració. Us transmet aquesta experiència perquè la considere interessant per a fomentar no sols la lectura, sinó també la imaginació i la capacitat d’expressar-se artísticament... sense oblidar que sóc jo mateix (son pare) qui dirigeix el tema del conte, de manera que aprofite per a inculcar-li valors o per ajudar-lo a superar temors. I, com veieu, aquest procés no ha fet més que començar, perquè cada vegada augmentarà la seua participació, no sols en la concepció del conte, sinó també en la lectura, escriptura i il·lustració final. Vicent Cucarella Tormo