Com fer lectors en l'àmbit familiar
A mi m'ha funcionat!
Idees per a xiquets i xiquetes
de 5 a 7 anys
Una tradició que continua La meua filla, que en desembre farà 6 anys, des de ben menuda ha sigut una entusiasta de les històries. Sempre que visita els iaios, encara que siga per a una estoneta curta, demana al seu iaio que li conte un conte; moltes vegades fins i tot li demana els personatges que vol que siguen protagonistes, i ahí tens a mon pare inventant-se meravelloses històries per a fer feliç la seua néta. Eixa tradició sembla que ve de ben lluny, me’n recorde que de menudeta, dins del llit de mon pare els diumenges de matí, escoltava les històries i els contes que tenia preparats per a mi. Crec que d’ahí ve el meu gust per la lectura i el que he intentat inculcar a la meua filla. Des que va nàixer, totes les nits li he llegit un conte abans de dormir i ara, que ja quasi llig sola, compartim eixe moment màgic per a convertir-nos en princeses, dimonis o pallassos i reviure cada dia la història que pertoque. Crec que és el moment més meravellós del dia. Macarena Ferrandiz Bou
Cada nit un conte Ara fa ja sis anys, quan va nàixer la meua filla, li van regalar una nineta que des del primer dia l'acompanya en els seus sons cada nit,  primer al bressol i ara al seu llit. Li vam posar el nom de "Rebeca". Mariola, la meua filla sempre ha sigut molt desperta, i des de ben menuda està acostumada a sentir els contes que cada nit abans de dormir li he anat contant; primer mentre l'acaronava als meus braços agafada a la seua nina, escoltava interessada les històries que anava contant-li acompanyades de les cançons corresponents. Després, quan ja era un poc més major, passàrem a llegir-li contes que ella escoltava interessada i feia que li mostrara els dibuixos per tal d'entendre millor el que nanava llegint-li, Rebeca continuava al seu costat. Ara, Mariola ha fet sis anys, ja sap llegir, i ja han canviat les tornes, ara és ella qui llig un conte a la seua nina rebeca abans d'apagar el llum per les nits. S'han fet inseparables, però amb elles sempre hi ha un conte, una nova història que cada nit compartixen abans de tancar  els ulls per  fer vindre un nou dia. Macarena Ferrandiz Bou
Trucs per a l’animació lectora a casa El primer truc és el que em van fer ma mare i la meua àvia, estava fet inconscientment, però va funcionar perquè jo tenia una curiositat il·limitada. Els llibres estaven amagats al rebost de l’habitació de l’àvia i a la casa es feia tots els anys la neteja del rebost, i quan jo devia tindre onze o dotze anys vaig descobrir llibres de tota mena: de cuina, de màgia blanca, d’hipnosi, novel·les, contes, vides de sants, revistes setmanals dels anys trenta, diccionaris enciclopèdics editats durant la II República, llibres de ciències naturals... Havia trobat un tresor a casa!. I així, fins a hui que tinc la tasca de transmetre als meus fills la bona afició per la lectura, fins i tot, m’atrevisc a escriure narracions curtes en valencià. El segon truc és el millor perquè ens fa servir als pares perquè lligen els xiquets: Nosaltres, els pares, llegim a casa amb ells; dediquem una estona abans de sopar a la lectura, cadascú llig el seu llibre, o bé li’l llegim nosaltres al fill més xicotet que té cinc anys, i està a la fase de l’aprenentatge. El tercer truc no és molt original, però és efectiu: els meus fills i jo fem una visita cada dues setmanes, aproximadament, a la biblioteca municipal, allí coneixem llibres nous. En triem altres i tornem a casa carregats de nous títols i móns per descobrir. M. Dolors Martí Puchol