Com fer lectors en l'àmbit familiar
A mi m'ha funcionat!
Idees per a xiquets i xiquetes
de 0 a 2 anys
Fem un conte amb pictogrames Us conte la meua experiència per a fomentar l’interés per la pre-lectura del meu fill quan tenia 2 anys. Sols es necessita un poc de temps i un àlbum xicotet per a fotos, un d’eixos que ens solen regalar quan revelem un carret de fotos (o quan en revelàvem). L’experiència consisteix a escriure un xicotet conte sobre algun aspecte del xiquet i substituir per dibuixos totes aquelles paraules considerades clau. És a dir, el convertim en un conte amb pictogrames perquè el puga seguir un xiquet que encara no sap llegir. En el meu cas va ser sobre l’atracció que sent el meu fill pels instruments musicals. Cal fer-ho amb lletres grans, frases curtes i en un format que s’ajuste a l’espai de les fundes de plàstic de 10x15 per a les fotos (i així aprofitem l’enquadernació que ja ens dóna l’àlbum). Els dibuixos es poden fer a mà o aconseguir dibuixos infantils fàcilment per Internet. En el meu cas, per a completar l’àlbum vaig afegir fotos dels instruments més coneguts amb els seus noms. Li va agradar tant llegir i contar el seu propi conte que durant més d’un any sempre l’ha dut darrere. Ell repassava el conte i se’l llegia gràcies als pictogrames. I a tots els seus amics i familiars no sols els mostrava el seu conte, sinó que també els el llegia. Vicent Cucarella Tormo
El conte mentider L'estona que dediquem a contar contes, bé abans del bany, bé després de sopar, s'ha convertit en una tasca engrescadora tant per a nosaltres, els pares, com per al nostre fill, de dos anys. Començàrem contant un conte amb poc de text i imatges ben suggeridores. Però mai ens hem limitat al text literal: si el conte és llarg, l'acurtem i anem donant la informació que transmeten els dibuixos; si el conte és curt, l'allarguem (amb estructures repetitives, amb onomatopeies, dramatitzant alguns moviments) perquè hi haja una història consistent i que puga atraure l'atenció del menut. Ara, el nostre fill demana uns contes determinats: els seus favorits, i el nostre truc és canviar la història. Per exemple, si la protagonista es diu Raquel, diem que és Laura i ell de seguida ens corregeix; si està dormint, diem que està dinant, i ell s'enfada i ens torna a corregir. Té tan interioritzat el conte, que és capaç de contar-lo (a la seua manera, és clar), a partir de les il·lustracions i així no depén de nosaltres quan té ganes de "llegir". Últimament, sovint va a buscar dos contes: un el contem nosaltres i l'altre el conta ell. Begonya Soler Soriano
Representem el conte Asseguts al llit i amb els elements que tenim prop, el meu fill i jo representem el conte Raquel no té por cada vegada que el contem. Vaig triar aquest en concret perquè al xiquet li feien por les cortines mogudes pel vent i precisament aquesta és una de les pors que té la protagonista. El conte presenta moltes seqüències repetides i açò ens permet fer el mateix gest cada vegada. Així quan Raquel desperta la germana el meu fill simula que dorm i jo el desperte insistentment. I cada vegada que Tina encén el llum, nosaltres allarguem el braç i fem "clinc" com si premérem l'interruptor. A més, per a les explicacions que fa Tina a Raquel, use un to de veu particular, que ja imita el meu fill. Clar, quan acabem, la escena final de Raquel dormint amb l'osset és fàcil d'imitar, però el meu fill sempre demana un "bis". En tots els contes, podem trobar elements, bé de gestos bé d'onomatopeies, que podem afegir al text i això agrada als més menudets. Cristian Cayo